4. La prevenció.

La lluita contra els riscos laborals és un dret dels treballadors i un deure de l'empresa.

La lluita contra els riscos laborals comporta accions paral·leles en diferents fronts:

• Ergonomia del lloc de treball, adaptant-lo a les necessitats tant fisiològiques com psicològiques dels treballadors
• Establiment de normes de seguretat sobre les condicions mediambientals, l'ús de materials, maquines i eines i l'us dels mitjans de protecció.
• Formació del treballador i dels responsables per consienciar dels riscosi de les seves conseqüències , fonamentar la capacitat de reconeixer-los i d'establir entre tots normes de prevenció senzilles i clares.
• Desenvolupament de tècniques mèdiques perventives: revisions periòdiques dels treballadors, estudis de salubaritat als llocs de treball,etc
• Estudi de l'organització industrial per fer més eficient la producció, facilitar la feina i reduir la perillositat.
• Desenvoluapar la psicologia laboral per afavorir la motivació, el bon ambient de treball, la valoració de la feina que fa cada treballador per aconseguir els objectius comuns d'empresa,etc.

3. Conseqüències dels accidents laborals.

En un entorn laboral normal, els treballadors venen la seva capacitat de treball a l'empresa que els ha contractat a canvi d'una remuneració econòmica. L'empresa i el treballador destinen una petita part dels diners a la Seguretat Social de l'Estat per cobrir solidàriament la incapacitat laboral dels treballadors.

Quan es produeix una situació d'accident laboral o malaltia professional, es trenca la situació laboral i totes les parts en paguen les conseqüències:

• El treballador incapacitat deixa de cobrar el sou de l'empresa i la Seguretat Social li passa un subsidi.
• L'empresa,per cobrir la baixa, ha de contractar treballadors nous i per tant inexperts, que seran menys eficients, cosa que farà qie l'empresa sigui menys rendible.
• L'Estat, a través de la Seguretat Social, ha de pagar el subsidi al treballador afectat i fer-se càrrec del seu tractament mèdic. La inspecció de treball ha d'investigar les causes de la incapacitat del treballador.

2.Causes dels riscos laborals

Les errades humanes directes són responsables de més del 90% dels accidents. Son conseqüència de l'incompliment de les normes de seguretat per imprudència, ignorància o cansament per part del treballador i del responsable de supervisar-lo.
Les errades humanes indirectes, anomenades errades tècniques, són provocades per eines o màquines mal dissenyades o amb un manteniment deficient o per unes condicions de treball inadequades.
Cal destacar que:

En un accident de treball hi sol haver diverses causes o errades juntes. En la majoria dels casos l'atzar evitarà que condueixin a l'accident, però en un petit percentatge es produirà un encadenament amb conseqüències greus per al treballador.

1. El risc laboral

El risc laboral es defineix com qualsevol situació de treball que pugui afectar la salud física (danys), la salut mental(transtorns) o la posició social (rebuig) de les persones.

Podem seprar els riscos en dos categories:

• Els riscos evitables són aquells en els quals un cop s'ha pres la mesura correctora desapareixen i no es poden tornar a produir .Són els més fàcils de detectar i de corregir.
• Els riscos no evitables compren la resta, aquells que no es poden eliminar perquè formen part de la natura del lloc de treball.S'haurà de posar unes mesures correctores per reduir el risc.

CLASSIFICACIÓ DELS RISCOS LABORALS

• Els riscos en la seguretat corresponen al concepte clàssic d'accident laboral  i,per extensió, també als accidents domèstics.
• Els riscos en la higiene corresponen al concepte clàssic de malaltia professional i són conseqüència de la presència d'agents contaminants al lloc de treball.
• Els riscos en l'ergenomia es refereix als problemes que pateix el treballador quan els mètodes, els equips i les condicions de treball no s'adapten a l'anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona.
• Els riscos psicosocials es relacionen amb les condicions de l'organització del treball i afecten la salut de les persones mitjançant mecanismes psicològics i fisiològics.

Activitats.

11/78 Marca en cada cas quines eines informàtiques utilitzaries en cada fase del projecte tecnològic:

14/78 Quins avantatges comporta fer dibuixos esquemàtics utilitzant símbols normalitzats? Indica exemples en què hagis utilitzat a les teves activitats de classe.

Qualsevol representació la pot entendre totohom, persones de fora, etc. L'he utilitzat per fer esquemes pels exàmens.

25/79 Qui és el responsable dels danys quan hi ha una explosió de gas a en una hitatge?

Dins de l'habitatge el responsable es el propietari. En general a l'edifici, dins dels contadors, etc, els responsables són els de la companyia.

26/79 Quin professional és el que es dedica a fer reformes de fas o electricitat en un habitatge? Es pot fer qualsevol canvi? Cal la signatura d'algun professional o el vistat d'algun projecte?

Calen instaladors amb un títol i això no es pot canviar. Necessiten una signatura del professional.

6. Viabilitat econòmica. El pressupost.

El pressupost és la part del projecte on es relacionen, d'una manera ordenada i detallada, les despeses econòmiques que originarà la materialització del projecte. Els elements que el formen són:

1. Els materials: matèries primeres, productes semielaborats i prefabricats que es fan servir.
2. La mà d'obra: qualificació professional i nombre de persones que hi intervenen.
3. El temps: durada de l'activitat corresponent.

5. Normalització i simbologia. Els plànols.

-Normes,reglaments i especificacions
·Les normes són documents d'acceptació voluntària que contenen especificacions elaborades amb el consens de diverses parts interesades, fabricants, usuaris i consumidors, centres de recerca i laboratoris, associacios i col·legis professionals i administracions. Són aprovades i publicades per un organisme reconegut.
·Els reglaments són especificacions de compliment obligat que estan fixades per la llei. Tenen com a finalitat augmentar les garanties de seguretat, de fiablilitat, de qualitat i d'adaptabilitat dins les diferents condicions tecnològiques existents.
·Les especificacions tècniques expressen els criteris d'exigencia de l'usuari davant del fabricant o del proveïdor. Són de caràcter tècnic i poden ser la clau dels acords que fonamenten els contractes entre empreses.




-Plànols
Els plànols són el conjunt de formats que contenen tots els dibuixos que es fan durant el desenvolupament del projecte.
Si en el projecte hi ha mñes d'un plànol, cal acompañar-lo amb un índex que els referenciï.

5. Normalització i simbologia. Els plànols.

Normes,reglaments i especificadors
·Les normes són documents d'acceptació voluntària que contenen especificacions elaborades amb el consens de diverses parts interesades: fabricants. usuaris i consumidors, centres de recerca i laboratoris, associacions i col·legis professionals i administracions. Són aprovades i publicades per un organisme reconegut.

4.El projecte tècnic formal. La memòria

El projecte tècnic és un document amb informació tècnica que ens permetrà desenvolupar la solució al problema inicial d'una manera clara i precisa.

1. La memòria 
L'apartat de la memòria es divideix, al seu torn,en sis subapartats: la memòria descriptiva, els càlculs, l'estudi econòmic,l'estudi mediambiental, l'estudi de seguretat i salut i els annexos.


·La memòria descriptiva
El subapartat memòria descriptiva s'hi ha d'explicar detalladament l'objectiu i l'abast del projecte, la ubicació,els estudis previs que s'han fet per analitzar el problema en qüestió, l'anàlisi de les diverses solucions baremades i el criteri que ha portat a escollir la solució proposada, els mètodes de càlcul utilitzats, els resultats d'aquests càlculs i la justificació de quins s'han tingut en compte a l'hora de prendre decisions, la bibliografia consultada, la valoració econòmica global del projecte i la seva viablilitat.

·Els càlculs
Pel que fa als càlculs que apareixen en la memòria, s'han d'ordenar per temes.  Cal indicar les diverses operacions que s'hi han fet, s'hi ha d'indicar la procedència bibliogràfica dels metodes de calculs i si s'ha de fer referència a il·lustracions, plànols o annexos, s'ha de fer de manera clara i entenedora.

·L'estudi econòmic
En l'estudi econòmic hi hauran els possibles estudis de mercat, la previsió de recursos financers, humans i tècnics, els temps d'amortització i la rendibilitat del producte.

· L'estudi mediambiental
Qualsevol projecte susceptible de tenir un impacte sobre el medi ha d'incloure el perceptiu estudi mediambiental.


·L'estudi de seguretat i salut
Un pas endevant ha estat la desició d'obligar a fer un estudi de seguretat i salut en els projectes tècnics, de manera que ha des de la fase de disseny es tenen en compte els punts crítics, la formació necessària dels treballadors i les necessitats materials i tècniques  perquè es compleixin les normes de seguretat.

La Constitució espanyola, en el seu article 40.2, encomana als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, vetllar per la seguretat i la higíene en el treball.

·Els annexos
Segons el tipus de projecte, farà falta encara més informació de tipus descriptiu i tècnic, que per la seva importància mereix un subapartat. Així, podrem inserir annexos referits als catàlegs de característiques dels diversos materials i components prefabricats que s'han utilitzat.

1. El cicle tecnològic

1. Identificació i anàlisi del problema o necessitat
En aquest apartat cal comprovar i analitzar el problema. Ens hem de fer diverses preguntes:
·És una situació nova o és conseqüència de l'aparició d'altres objectes o materials?
·Hi ha cap objecte que, encara que sigui d'una manera deficient, intenta satisfer la necessitat, o és un nou repte sense prescendents?

2. Exploració d'idees  i disseny de l'objecte
Analitzarem els objectes que ja existeixen i no satisfan prou bé la necessitat. Paral·lelament, farem una pluja d'idees tant per provar millores als objectes existents com per replantejar la solució des de zero, és a dir, buscant solucions radicalment diferents a les existents. Un cop reunides totes les idees noves i les millores proposades per als objectes existents, farem un anàlisi comparativa per acabar triant la solució que s'adapti millor a les nostres necessitats. La tria d'unes o altres dependrà dels condicionants  de tipus econòmic, mediambiental o estètic que prenguem en consideració.
Un cop triada la solució, la desenvoluparem completament fent un projecte.

3. Construcció de l'objecte
En aquesta fase plasmarem les nostres idees en un objecte real mitjançant les tècniques de treball. Normalment se solen fer prototipus i maquetes prèvies a l'objecte real per preveure'n el funcionament. De la mateixa manera durant la construcció de l'objecte definitiu si es detecten petits problemes o mancances es fan retocs per millorar-ne el funcionament.

4. Anàlisi de l'objecte
Un cop construït l'objecte l'avaluarem per comprovar si compleix els objectius que ens havíem fixat al principi. Aquesta avaluació de seguida revela petits problemes, que es poden arreglar i millorar en cas que si fem noves rèpliques del nostre  objecte en producció industrial.

Per resoldre els problemes tecnològics sempre hi ha més d'una solució.

Activitats: motor de gasolina.

A continuació cal que responguis a una sèrie de preguntes per escrit. Per fer-ho cal que copiïs els enunciats al teu bloc i que contestis fent servir les teves pròpies paraules.

1. Dibuixa un motor de gasolina i indica'n les parts.

2. Què vol dir que un motor de gasolina és un motor de 4 temps? Digues com s'anomena cada temps.

El motor o cicle de quatre temps és un tipus de motor d'explosió que precisa de quatre curses del pistó o èmbol (dues voltes completes del cigonyal) per a completar el cicle termodinàmic.

Els temps són: admissió,compressió,explosió i escapament.

3. Explica com funciona un motor de gasolina. Ajuda't de dibuixos dels 4 temps per fer-ho.

1. Primer temps o admissió: en aquesta fase el descens del pistó aspira la mescla d’aire i combustible als motors d'encès provocat o l'aire en motors d'encès per compressió. La vàlvula d'admissió es manté oberta, mentre que la de sortida està tancada. Al primer temps el cigonyal dona 180º i l'arbre de lleves dona 90º i la vàlvula d'admissió es troba oberta i la seva cursa és descendent.
2. Segon temps o compressió: Al arribar al final de cursa inferior, la vàlvula d'admissió s'obre, comprimint-se el gas contingut a la cambra per l'ascens del pistó. Al 2n temps el cigonyal dona 180º i l'arbre de lleves dona 180º, i a més les dues vàlvules es troben obertes i la seva cura es descendent.
3. Tercer temps o explosió: En arribar al fi de carrera superior el gas ha assolit la pressió mínima. Als motors d'encès provocat, salta la guspira a la bugia provocant la inflamació de la mescla, mentre que als motors dièsel, s'injecta el combustible que s'autoinflama per la presó i temperatura existents a l'interior del cilindre. Als dos casos, una vegada iniciada la combustió, aquesta progressa ràpidament incrementant la temperatura a l'interior del cilindre i expandint els gasos que empenyen el pistó. Aquesta és l'única fase en la qual s'obté treball físic. En aquest temps, el cigonyal dona 180º mentre que l'arbre de lleves dona 270ºC, les dues vàlvules es troben tancades i la seva carrera es descendent
4. Quart temps o d'escapament: A aquesta fase el pistó empeny, en el seu moviment ascendent, els gasos de la combustió a través de la vàlvula d'escapament que s'està tancada. En arribar al fi de carrera superior, es tanca la vàlvula d'escape i s'obre la d'admissió reiniciant-se el cicle. En aquest temps, el cigonyal, dona 720º i l'arbre de lleves dona 180º i la seva carrera és descendent.

4. Quins vehicles acostumen a portar motors de gasolina? Els vehicles.

5. Qui va inventar el motor de gasolina? Nikkolas Otto. Quin any?  1867

6. Quines avantatges i inconvenients té el motor de gasolina respecte d'altres motors com el dièsel?

El motor de gasolina té com a avantatges que es força lleuger i petit respecte al motor de dièsel, permet una gran acceleració i es més barat.

Els inconvenients són que consumeix més que el motor dièsel i per tant contamina una mica més que el motor dièsel. La gasolina es més cara que el gasoil i necessita més manteniment (més reparacions i controls).

7. Quina és la funció dels següents elements: bugia, biela, cigonyal i vàlvula?

-Una bugia és l'element que produeix la ignició de la mescla de combustible i aire als cilindres, mitjançant una guspira, d'un motor de combustió interna.

-La biela és un element mecànic que sotmès a esforços de tracció o compressió,transmet el moviment articulant a altres parts de la màquina.

-El cigonyal és la peça d'un motor que es tradueix en moviment alternatiu lineal del pistó en la rotació.

-Una vàlvula és un dispositiu mecànic amb el qual es pot iniciar, aturar o regular la circulació (pas) de líquids o gasos mitjançant una peça movible que obre, tanca oobstrueix de forma parcial un o més orificis o conductes.

8. Què és l'ordre d'encesa? Posa'n un exemple.
S'encarrega de produir i gestionar l'encesa de les bugies. Ex: Bobina individual.

9. Què és cilindres en línia? Dibuixa les configuracions de motors més usuals.

L’espai en què es mou amunt i a vall el pistó es denomina cilindre. La majoria de cotxes tenen motors de quantre cilindres col·locats en línia. Per fer que el motor funcioni suaument es distribueixen els temps dels quatre cilindres de manera que l’explosió es produeixi només en un cilindre cada vegada. La seqüència que segueixen les explosions s’anomena ordre d’encesa. 

  

10. Què és la gasolina i d'on s'obté? Quins perills té? 

La gasolina és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com acombustible en motors de combustió interna amb encès a espurna, així comaplicacions en estufes, llums, neteja amb solvents i altres més.

La gasolina com líquid inflamable pot encendre fàcilment per la calor, chispes o les descàrregues electrostàtiques, tenint en compte el seu emmagatzematge a recipients que no compleixen amb els riscos mínims de seguretat com Caneca podenexplotar per les altes temperatures i el grau de calor generada. ''¡Perill líquid inflamable!'', són algunes prevencions que trobem quan es parla d'aquest combustible que pot ser molt perjudicial si s'ingereix o s'inhala, de la mateixa manera afecta elsistema nerviós central i pot causar irritació als ulls i tracte respiratori.

11. Quins són i quina funció fan els principals sistemes auxiliars del motor?
-Carburació.Fa la mescla de gasolina i aire que entra al motor.
-Encesa.S'encarrega de produir i gestionar l'encesa de les bugies.
-Refrigeració.Refreda el motor perquè el calor no el malmeti.
-Lubrificació.S'encarrega de greixar el motor per reduir el fregament entre les peces.




12. Quins vehicles, en general, fan servir gasolina sense plom 95 i quins gasolina sense plom 98?

Normalment els vehicles mes potents utilitzen gasolina sense plom 98.

Mecanismes de transmissió

Quan engeguem el motor d'un cotxe, perquè es mogui cal comunicar el moviment del motor a les rodes. Això es fa amb mecanisme sde transmissió.Els més importants són:

 

Transmissió per engranatges: els engranatges són rodes que  tenen dents en tot el perímetre i encaixen les unes amb les altres.

        Transmissió per corretja: la corretja transmet el moviment d'una politja a l'altra.

Transmissió per cadena i pinyó: les baules d'una cadena s'acoblem a dents d'una roda.




·Transmissió per engranatges:
El nombre de dents d'una engranatge es representa amb la lletra Z.
La rapidesa amb què giren els engranatges es masura amb la velocitat angular,que es representa amb ω i es mesura en revolucions per minut (rpm).
ω1= 1 min -1                                ω2= 2 min -1


I sempre es compleix la relació següent:
                                                   Z1·ω1=Z2·ω2

El nombre de dents d'un engranatge per la seva velocitat angular és igual al nombre de dents de la roda amb que engrana per la velocitat angular què es mou.

·Transmissió per corretja:

Es un mecanisme format per una corretja que condueix el moviment d'una politja a una altra.Els laterals acalanats de dues da de tenir la tensió adequada perquè el moviment es transmeti.

Eb aquest sistema renim una politja unida a una per una corretja.

La politja gran té el doble de mida que la petita.

L'equació que relaciona el moviment de dues politges unides per una corretja és:

                                                 Φ1·ω1=Φ2·ω2

Φ1:diàmetre de la politja 1                                        ω1:velocitat angular de la politja 1

Φ2:diàmetre de la politja 2                                        ω2:velocitat angular de la politja 2

·Transmissió per cadena:
S'acompleix l'equació d'equilibri de la transmissió d'engranatge:
                                                 Z1·ω1=Z2·ω2
Z= nombre de dents                                                ω= velocitat angular

·Cargol sense fi:
És una altra forma de transmissió de moviments,però entre eixos que són perpendiculars entre ells.
La rosca del cargol engrana amb les dents de l'engranatge. Per cada volta de cargol la roda dentada avança una 
dent. El sistema no funciona a l'inrevés; la roda no pot moure el cargol perquè es bloqueja. 





·Relació de transmissió:
La relació de transmissió es el quocient de les velocitats dels dos elements que es mouen i es representa per r.
                                                  r= ωconduïda/ωmotriu
La velocitat motriu és la de l'element que acciona el mecanisme,i la conduïda, la de l'element que rep el moviment.
Quan la velocitat conduïda és més gran que la motriu, es diu que el sistema és multiplicador de velocitat.Si la velocitat conduïda és més petita que la motriu, es diu que el sistema és reductor de velocitat.


·Trens de mecanismes:
Els trens de mecanismes són la unió de diversos mecanismes simples.
-Sistema de transmissió reductor:
Per unir un sistema de politjes a un sistema d'engranatges,cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir que siguin solidaris.
-Tren de politges:
Quan volem reduir la velocitat d'un motor,es pot fer amb unes quantes politges unides amb corretja. Però en aquest procés l'energia transmesa a cada element és la mateixa,és a dir, que en reduir la velocitat augmenta la força.
-Tren d'engranatges:
Si volem augmentar al velocitat d'un mecanisme farem servir uns quants engranatges o politges acoblades, passant de mida més gran a mida més petita. L'energia mecànica es igual per a tots els elements d'un mecanisme; per tant, el que gira més de pressa té e,ments força al seu eix, i el que gira més a poc a poc té més força. 


-Mecanismes de transmissió:


Pinyó-cremallera i cargol-famella: per a transformacions del moviment circular en lineal a circular.
Biela-manovella,excèntrica,cigonyal i lleva: per a transformacions de moviment circular en alternatiu.


·Pinyó-cremallera
És un sistema format per un engranatge,anomenat pinyó, i una barra dentada. Les dents del pinyó engranen en les de la barra, de manera que un moviment de gir del pinyó produeix un desplaçament lineal de la barra. També pot funcionar a la inversa.





·Cargol-femella
Està format per un eix enroscat (cargol) i una femella ab la mateixa rosca que l'eix. Si es gira la femella,aquesta es desplaça linealment sobre el cargol; i a l'inreves, si es gira el cargol, també es desplaça la femella.





-Mecanismes de transformació de moviment circular alternatiu


·Biela-manovella
És un mecanisme format per dues barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una guia. La barra que gira s'anomena manovella, i l'altra, biela. Aquest sistema transforma un moviment circular en un moviment alternatiu o de vaivé.







·L'excèntrica és una roda que té una barra rigida en un punt del seu perímetre. Converteix el moviment circular en alternatiu y a l'inreves.


·El cigonyal és un sistema format per la unió de moltes manovelles acoblades a les seves bieles corresponents. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.


·La lleva i seguidor és un dispositiu que quan gira és capaç d'accionar un element al qual no està unit i moure'l de manera alternativa. La lleva transforma un moviment de gir en un moviment lineal alternatiu.

Pla inclinat,tascó i cargol

·Pla inclinat
El pla inclinat és una rampa que serveix per elevar càrregues fent menys esforços.
                                                        F·b=R·a
·Tascó
El tascó és un pla inclinat doble en el qual la força que s'aplica perpendicular a la base es transmet multiplicada a les cares del tascó.
La força aungmenta més quan les cares tenen més longitud i la base menys.
·Cargol
El cargol és un pla inclinat,però enrotllat sobre un cilindre.Quan s'aplica pressió i es cargola, es multiplica la força aplicada.Cada filet de la rosca de tascó, introduint-se en el material amb poc esforç.

ACTIVITATS LLIBRETA:
3/38.Indica els mecanismes simples que hi ha en els objectes següents:
a) Ganivet. tascó                             e) Arada. tascó
b) Broca de fer forats. cargol           f) Espiral. cargol
c) Punta de fletxa                             g) Persiana. politja
d) Tenalles. palanca                         h) Interruptor elèctric. palanca

28/57.Si vull empenyer un cotxe que pesa 8000 N per una pujada que té 100 m de loongitud i 1 m d'altura,podré fer-ho si empenyo amb una força de 300 N?

R=800 N          F·b=R·a

a=1m                F·100=8000·1

b=100m            F=8000·1/100

F=?                   F=80 N

Com buscar informació mitjançant un cercador

·Per buscar pàgines relacionades amb una paraula, només cal escriure aquesta paraula al cercador.Si volem incloure més  cal escriure aquesta paraula clau, hem d'escriure les paraules mes desitjades deixant un espai (o escrivint un signe +).
Per exemple:
                                              cap + Gata
·Per buscar una frase exacta, s'ha de posar entre cometes,amb la qual cosa el cercador nomes tornarà pàgines que continguin la frase sencera tal com s'ha escrit.Per exemple:
                                            ''novel·les exemplars''
·Per buscar amb restriccions, podem escriure la paraula restringida precedida d'un signe de resta.Per exemple:
                                             Lleida-Catalunya
·Als indexs temàtics,les pàgines s'agrupen en diferents àrees (arts,ciència,esports...).S'hi accedeix seleccionant el tema que es vol dins la pantalla del navegador.

Els cercadors

Els cercadors són programes amb bases de dades organitzades per termes o paraules clau, i que treballen a partir de les paraules que l'internauta (l'usuari d'Internet) escriu en una pàgina web:
·http://www.google.es/
·http://es.yahoo.com/
·http://www.altavista.com/
·http://www.lycos.es/
·http://www.cercat.com/

Com accedir a una pàgina web

Un navegador és una aplicació que permet visualitzar pàgines web.Per fer-ho hem de:
·Introduir a la part superior de la pantalla del navegador l'adreça URL del web que volem visitar.
·Utilitzar un enllaç existent en una altra pàgina web; és a dir,un text subratllat i/o destacat en un altre color.
·Utilitzar els controls d'avançament i retrocés si abans hem visitat aquesta pàgina.
·Seleccionar la pàgina des de l'apartat Llista d'adreces d'interès o Llista de preferits.

Politges i polispastos

·La politja és una palanca de primer grau.Consisteix en una roda de superficie lateral amb la forma de canal per on s'introdueix una corda o una corretja.

 Politja fixa   F=R

              Politja mòbil F=R/2

Les politges serveixen per elevar càrreges més còmodament perquè canvien la direcció de la força.Però el més important és que també es pot dividir la força per elevar una gran càrrega i si es combinen politges formant un polispast.

·Un polispast és un conjunt de politges combinades de tal manera que poden elevar un gran pes fent molt poca força.

Un polispast està format per una politja fixa i una politja mòbil.La politja fixa només gira quan s'estira la corda i la politja mòbil gira alhora que es desplaça cap amunt.

    

Polispast F=R/2n  

Torn

Un torn és un cilindre que consta d'una maneta que el fa girar, de manera que és capaç d'aixecar pesos amb menys esforç.Es pot considerar una palanca de primer grau els braços de la qual giren 360º.

Amb la mà fem girar la maneta aplicant una força F,el torn gira i la corda s'enrotlla al cilindre alhora que eleva la càrrega.És una palanca que té com a punt de suport l'eix del cilindre i els braços són la barra de la maneta i el radi del cilindre.

P·Bp=R·Br

                                                              

ACTIVITATS LLIBRETA:

2/37.Calcula la força que has de fer per aixecar una càrrega de 100 N en cada cas:

P·Bp=R·Br
P·1,2=100·1,4
P=100·1,4/1,2
P=116,66 N

F=R
F=100




















26/57.Indica la força que cal fer en cadascun dels cascos següents:

 P=R/2n
P=R/2n  P=6000/2·3=6000/6
P=1000 N